Diapositives Número I. Expresionisme abstract
Tàpies
Diapositives pintura segona meitat XX. Escultura XX. 4rt ESO
Número 1 (Boíra de lavanda)
El pintor més important de l’expressionisme abstracte és Jackson Pollock. Abandona la paleta i el pinzell –instruments tradicionals de la pintura-, situa una enorme tela a terra i, movent- s’hi al voltant o col•locant- s’hi al damunt, rega el quadre amb un recipient de pintura foradat. És la tècnica del dripping, que recorda els procediments utilitzats antigament pels indis de l’oest americà. El resultat es post veure a Número 1 ( Boira de lavanda). Un embull de filets, taques o esquitxos determinats a partir dels gestos i els moviments instintius i violents de l’artista. És l’action painting, segons la qual l’acció és el principi de tot. El quadre es pinta sense un pla previ i <>.
Després de les explosions atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, no hi ha tema, ni espai determinat, ni figuració. La pintura és vehicle d’expressió de sentiments on no hi ha res per desxifrar. Tan sols existeix l’acció, impuls lliure i automàtic d’arrel surrealista que deixa com a empremta l’all over, un espai purament òptic i totalment cobert. Després del crac del 1929 i de la Segona Guerra Mundial, Pollock configura un llenguatge nou. L’escola de Nova York, creada al seu voltant durant la dècada del 1950 i la seva mort prematura en un accident de circulació en van exalçar aviat la llegenda. Amb Pollock s’inicia un nou àmbit en la pintura contemporània.
“En el suelo es donde me siento más cómodo, más cercano a la pintura, y con mayor capacidad para participar en ella, ya que puedo caminar alrededor de la tela, trabajar desde cualquiera de sus cuatro lados e introducirme literalmente dentro del cuadro. Se trata de un método similar al de los pintores de arena de los pueblos indios del oeste. Por eso, intento mantenerme al margen de los instrumentos tradicionales, como el caballete, la paleta y los pinceles. Prefiero los palos, las espátulas y la pintura fluida que gotea y se escurre, e incluso un empaste espeso a base de arena, vidrio molido u otras materias”
Si la seva obra es caracteritza pel component gestual, la de Mark Rothko ho és per la creació d’immensos camps de colors homogenis; superfícies que requereixen la contemplació meditativa de l’espectador en una atmosfera emotiva i poètica. Amb això es posa de manifest la diversitat d’estils que conviuen dins del mateix moviment de l’escola de Nova York, fet típic de les segones avantguardes.
Molt poques dones van formar part d’aquesta escola, però la seva aportació va resultar decisiva. Lee Krasner, per exemple, va contribuir poderosament al naixement de l’action painting, però la ferocitat dels crítics la va obligar a cedir tot el protagonisme al seu marit, Jackson Pollock. L’artista firmava les seves obres tan sols amb les inicials i la seva carrera no va prosperar fins després de la mort de Pollock, el 1956.
